10-04-2015 Persones imprevisibles!

Avui era l'últim dia de la UD, de la intervenció i del pràcticum. Ahir els alumnes van presentar els seus materials per explicar l'herència de la fenilcetonúria i la veritat és que va ser una classe entranyable... hi havia quelcom molt emocionant entre els nervis que es respiraven. Era com si no sols hi hagués neguit per presentar, sinó pel reconeixement personal que esperaven de nosaltres pels seus treballs als quals s'havien dedicat. Va anar molt bé, i la majoria de grups van treure una bona nota.  Avui els hem donat les notes perquè a més es coavaluessin: ha anat fantàsticament bé! I realment han arribat a bons acords per repartir-se la puntuació dins dels grups. La veritat és que aquesta fórmula, de donar més pes a l'entrega que a l'examen i aplicar coavaluacions sobre la nota de les professores, m'ha agradat, realment. Finalment, però, ha arribat el moment d'entregar els exàmens desastrosos que van fer uns dies abans... de cop hi havia un regust incòmode a l'aire i sabia greu marxar així. La Rosa i jo havíem portat unes galetes per despedir-nos al final de la classe fent un pica-pica, i la veritat és que en aquell moment semblava que seria un pica-pica ben ensopit... però són realment imprevisibles aquests nanos! Quan els hem dit que era l'últim dia ens han fet un "ooooooh" de pena, i quan els hem dit que portàvem unes galetes ha sigut un "OOOOOH!!!!" d'emoció i sorpresa. Al final me n'anava pensant: "Mare meva, ha suspès mitja classe i tot i així han sigut maquíssims!!!" I encara que fa dies que penso que els trobaré a faltar, avui m'adono que... els hi trobaré tant!