Avaluació de rescursos utilitzats

A continuació s'analitzen dos recursos utilitzats durant la fase d'intervenció guiada durant el pràcticum a l'INS Quatre Cantons, amb Tomàs Padrosa de professor mentor:



1. Marc d’aprenentatge:

Els dos recursos descrits a continuació van utilitzar-se en dues sessions diferents de l’assignatura Treball Globalitzat a 3r d’ESO. Aquesta assignatura integra coneixements de diferents disciplines, incloses les ciències naturals. Ambdós recursos presentats, un de pràctic i un relacionat amb les TIC, es situen en la fase d’introducció de nous conceptes dins del cicle d’ensenyament aprenentatge.

2. Context de la unitat didàctica

Els dos recursos formen part del temari “Projecte Rius”, que a través de l’encàrrec d’analitzar les aigües d’una riera del Montseny, els alumnes estudien l’ús/abús de l’aigua, els embassaments catalans i les seves conques,  la qualitat hidromorfològica i fisioquímica dels rius, etc. Al ser un temari tan extens, aquest projecte dura tot un trimestre.

3. Recurs utilitzant les TIC per treballar els embassaments catalans i les seves conques

3.1 Context del recurs:

Una part del Projecte Rius està dedicada a l’estudi dels embassaments catalans i les seves conques. Aquest recurs va servir per introduir i treballar alguns conceptes relacionats amb la temàtica dels rius tals com: conca hidrogràfica, línia divisòria d’aigües, conca interna o intercomunitària, embassament, etc. També va servir perquè els alumnes tinguessin una primera aproximació als dos fulls de càlcul disponibles a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els quals contenen la informació necessària per conèixer les característiques dels embassaments de Catalunya i estan relacionats amb l’activitat que dóna continuació al temari després del recurs que comentarem. 

3.2 Descripció del recurs

El recurs en concret consisteix en un arxiu de so o un audiovisual d’uns 4 minuts de durada. La informació donada en ambdós fitxers és exactament la mateixa: En primer lloc s’esmenta l’existència de dos documents disponibles a la pàgina web de l’ACA i que recullen dades sobre els embassaments de Catalunya. A continuació s’expliquen els conceptes: conca hidrogràfica, línia divisòria d’aigües, conca interna i conca intercomunitària i se’n posa un exemple de cada una d’elles. Després, torna a parlar dels documents esmentats per explicar concretament la informació que s’hi pot trobar. S’hi recullen dades per identificar els diferents embassaments de Catalunya, dades sobre la presa (tipologia, alçada i longitud de coronació) i dades sobre la conca i l’aigua que conté l’embassament (superfície de la conca, superfície de l’embassament i capacitat d’aquest). Finalment, hi ha un tancament de l’explicació que consisteix en el resum dels continguts dels dos documents.

En primer lloc, vam fer una visualització conjunta de l’audiovisual. Les professores  vam anar-lo aturant quan crèiem convenient per fer preguntes als alumnes i assegurar-nos que anaven seguint l’explicació. En acabar, els hi vam presentar les preguntes que havien de respondre i els vam deixar temps perquè intentessin contestar amb el que recordaven. A continuació, vam indicar-los que triessin el recurs que preferissin (visualització del vídeo o escoltament del fitxer de so) i acabessin de respondre les preguntes que els hi havia quedat buides.

3.3 Material necessari

Per realitzar aquesta activitat els alumnes necessiten tenir el seu portàtil/tauleta i cascos (per escoltar l’enregistrament de manera individual). També es fa servir el document de preguntes de l’activitat.

  

3.4 Treball per competències

Es va treballar principalment la competència comunicativa lingüística i audiovisual ja que se’ls demanava escoltar/visualitzar un fitxer de so/audiovisual i respondre unes preguntes directament relacionades amb aquests.

A més, atesa la rellevància de l’acció humana per construir embassaments, aquesta activitat també va permetre treballar al competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Per últim, com que en un dels exercicis se’ls proposava dibuixar la conca d’un riu,  també es va treballar una mica la competència artística.

3.5 Objectius d’aprenentatge

Des de la perspectiva que ens va tocar emprar aquest recurs, és a dir, com a professores de pràctiques en la fase d’intervenció guiada, entenem que els objectius d’aprenentatge eren:

• Extraure informació a partir d’un enregistrament sonor o audiovisual
• Diferenciar les conques internes de les conques intercomunitàries
• Identificar els elements que descriuen les característiques dels embassaments de Catalunya segons l’ACA.

3.6 Continguts treballats

Els continguts treballats amb aquesta activitat van ser:

• Conca: concepte de conca, tipus de conques i característiques d’aquestes
• Línia divisòria d’aigües
• Embassaments: concepte i característiques
• Preses: conceptes i característiques
• Fulls de càlcul de l’ACA per recollir informació sobre els embassaments de Catalunya

3.7 Atenció a la diversitat

El fet d’oferir el material en dos formats és per atendre a la diversitat. Tot i així, cal dir que el so d’ambdós fitxers és idèntic, i per tant, és exactament el mateix escoltar l’audiovisual sense mirar-lo (per exemple, tenir-lo obert a l’ordinador però visualitzar l’arxiu de text amb les preguntes) que escoltar l’arxiu de so.  

3.8 Avaluació-Regulació

Les preguntes que venien a continuació d’aquest recurs eren una tasca avaluable pel professor.

3.9 Anàlisi del recurs

El recurs descrit ens ha semblat interessant ja que introdueix nous conceptes a partir d’uns documents reals i disponibles a la pàgina web de l’ACA, la qual cosa pensem que ajuda als alumnes a adonar-se de que el que aprenen té aplicació més enllà de l’aula. A més, també és un punt de favor el context d’aprenentatge en el qual es troba aquest recurs, ja que l’excursió a la riera d’en Martinet els acosta posteriorment a tots aquests conceptes que estan treballant a l’aula i això els motiva.

Per altra banda, l’explicació donada és molt fàcil de seguir, i per tant, adequada per la fase d’introducció de nous conceptes del cicle d’aprenentatge. Tot i així, creiem necessari que com a mínim una vegada es faci un guiatge al llarg de l’explicació per tal d’anar situant els alumnes. Tot i que les explicacions són entenedores, aturar l’enregistrament de tant en tant ajuda a situar els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge i a que no es perdin aquells amb més dificultats de concentració.

Pensem que el fet d’oferir la mateixa informació amb dos formats diferents tenia la finalitat d’atendre a la diversitat. Ara bé, aquest si que és un aspecte lleugerament criticable.  Creiem que per diversificar els materials informatius cal elaborar materials diferents que continguin informacions similars però amb continguts lleugerament diferents. El que s’ha fet en aquest cas és penjar un arxiu de so que es correspon a la mateixa explicació que conté l’audiovisual però sense les imatges i per tant, costa més de seguir. Pensem que hauria estat millor usar un arxiu de so diferent que contingués una explicació alternativa i potser més descriptiva que la de l’audiovisual per compensar la mancança d’imatges. Una altra alternativa seria haver posat documents totalment diferents: un powerpoint, un document de text, etc.

Quan vam dur a terme aquest exercici a classe, va haver-hi queixes de que la veu de l’enregistrament era molt “monòtona i avorrida”.  En aquest aspecte, creiem que és una queixa adolescent sense més importància.

4. Recurs pràctic per construir una definició de temperatura

4.1 Context del recurs

Dins del context (o centre d’interès) dels rius de l’entorn, s’introdueixen conceptes relacionats amb les propietats fisicoquímiques dels rius, i a partir d’aquí conceptes de calor i temperatura. Aquesta activitat la vam repetir en tres grups de 3r d’ESO.

4.2 Descripció del recurs

El recurs en concret és una activitat pràctica senzilla que permet l’observació de la relació entre la temperatura i el moviment de les partícules. Per situar els alumnes, es va començar per passar un vídeo que es va comentar en veu alta. En aquest vídeo s’observava un model de canvi de fase d’un cos format per molècules o àtoms representats per boles, i un termòmetre que indicava la temperatura d’aquest sistema.  A l’inici la temperatura era baixa i anava augmentant a mesura que avançava el vídeo; es podia veure com en els canvis de fase la temperatura es mantenia constant, així com que en augmentar la temperatura el moviment de les partícules també era més pronunciat.

A continuació es presentava el material que es faria servir als alumnes i se’ls demanava com farien un experiment per mostrar la relació entre la temperatura i el moviment de partícules. El material disponible era: dos vasos de precipitats de 250mL, blau de metilè o un altre colorant dissolt en aigua, fogonet, reixeta, aigua, proveta de 100-250mL. En veu alta es va fer un disseny de l’experiment: aquesta part la vam guiar amb preguntes que promovien la participació i aportació d’idees dels alumnes. Una bastida important per ells va ser fer-los reflexionar que la difusió del colorant en aigua depenia del desplaçament de les partícules en el líquid, i per tant, del seu moviment.

En aquest punt van omplir una fitxa on es requeria formular una hipòtesi a partir de la pregunta donada per les professores en la fitxa: “En quin dels dos recipients el colorant es difon amb més rapidesa?” Després de formular la hipòtesi, els alumnes també havien d’identificar les variables dependents, independents, i controlades; així com anotar el material que es faria servir i el procediment/mètode.

Finalment es va realitzar l’experiment: es van omplir dos vasos de precipitats amb 200mL d’aigua de l’aixeta; un d’ells es va escalfar amb un fogonet. Quan el got va començar a estar calent, es va retirar del foc i es van col·locar els dos vasos de precipitats de cantó. Es va tirar una gota de colorant a cada un d’ells, alhora, i es podia observar com aquest difonia progressivament en l’aigua.

S’observava que, si bé en els dos casos el colorant s’anava difonent, en aquell recipient amb aigua calenta ho feia més ràpidament. Aquestes observacions es van relacionar amb la teoria cinèticomolecular i amb la relació entre la temperatura i el moviment de les molècules/partícules.

La pràctica es va realitzar en una taula central de l’aula, amb els alumnes al voltant. Respecte al muntatge experimental, alguns dels alumnes van participar tirant les gotes de colorant, mentre que la resta només observaven.

Després de la pràctica, els alumnes van completar els apartats “Observacions” i “Conclusions” de la fitxa de treball i finalment vam guiar-los perquè definissin “Temperatura”. En aquest últim punt, el mateix document els proposava utilitzar els termes “partícules” i “velocitat” per fer-ho.

4.3 Material necessari

El material necessari va ser: dos vasos de precipitats de 250mL, blau de metilè o altre colorant dissolt en aigua, fogonet, reixeta, aigua, proveta de 100-250mL. També es va fer servir la fitxa de seguiment de l’activitat.

4.4 Treball per competències

En aquesta activitat es treballa essencialment la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que s’identifica la relació entre la temperatura i el moviment de les molècules/àtoms; i també perquè s’aplica el mètode científic per elaborar un experiment senzill que els permeti respondre una pregunta investigable.

4.5 Objectius d'aprenentatge

Des de la perspectiva que ens va tocar emprar aquest recurs, és a dir, com a professores de pràctiques en fase d’intervenció guiada, entenem que els objectius d’aprenentatge eren:

·         Relacionar la difusió d’un colorant amb el moviment de les seves partícules en un líquid

·         Relacionar el moviment de les partícules amb la temperatura

·         Formular una hipòtesi i un disseny experimental

·         Expressar conclusions a partir d’observacions

4.6 Continguts

En aquest recurs es treballen conceptes de química. En concret, els continguts treballats van ser:

• Teoria cinèticomolecular
• Temperatura com a moviment de les molècules

4.7 Atenció a la diversitat

En aquesta pràctica es guiava els alumnes emprant bastides per aquells que tinguessin més problemes en seguir l’activitat. El fet de tractar-se d’un recurs pràctic precisament permetia que alumnes amb menys facilitat per l’abstracció observessin els conceptes teòrics que s’estaven treballant.

4.8 Avaluació regulació

La fitxa que es completava és una tasca avaluable pel professor.

4.9 Anàlisi del recurs

El recurs és interessant i pel fet de tractar-se d’una pràctica, capta l’atenció dels alumnes. Malgrat que la realització pràctica de l’activitat recau essencialment en les professores per agilitzar-ho, ens ha semblat que demostracions experimentals d’aquest tipus poden ser molt útils en les sessions de classe convencionals com a “il·lustracions” que substitueixin audiovisuals (que tenen un format més tancat respecte la participació de l’alumnat i que perden certa connexió amb la realitat). A més, permet entrenar els alumnes en el mètode científic al dia a dia, no sols a les sessions pràctiques, i serveix per familiaritzar-los en el treball pràctic. El disseny experimental és molt versàtil, i fins i tot en un institut sense equipament experimental es podria fer una experiència similar amb recipients de plàstic escalfant l’aigua a un microones o portant l’aigua calenta en un termo de casa.

També ens ha semblat molt adequat fer-lo servir com a activitat d’introducció de nous conceptes dins del cicle d’aprenentatge, ja que és senzill i il·lustra molt bé la idea que es vol construir. De totes maneres, això no descarta que es pugui fer servir adequadament en altres fases del cicle d’aprenentatge, com per exemple per a l’aplicació de coneixement.

La pregunta que es dóna als alumnes a la fitxa (“En quin dels dos recipients el colorant es difon amb més rapidesa?”) pot induir a confusió i hauria de definir-se millor, per exemple “Afecta la temperatura a la velocitat de difusió del colorant?”; a més creiem que s’ha de donar exemples de preguntes investigables ben formulades i la que venia donada no ens ho semblava prou. Malgrat això, dins de l’aula, amb les degudes explicacions, no hi havia problema de comprensió del que ens referíem. Per enriquir una mica més el disseny experimental, també es podria oferir material de laboratori extra de manera que ells haguessin de triar el material que farien servir: això fins i tot ens podria portar alguna sorpresa de dissenys experimentals vàlids emprant-los en muntatges diferents. Es podria aprofitar l’experiència per transmetre més valors de rigor científic si es mesurés la temperatura dels dos vasos de precipitats just abans de tirar les gotes de colorant amb un termòmetre (quantitativament) en comptes de qualitativament.

Aquest experiment, tot i ser molt senzill, en alguna ocasió va sortir “malament”. Per exemple, en una de les repeticions es va fer sobre una taula coixa i creiem que algun moviment de la taula atzarosament va fer difondre abans el colorant en l’aigua freda. També ens vam trobar en la situació de no tenir cap indicació de quina temperatura era adequada per fer l’experiment, i ens vam veure obligades a fer-ho força “a ull” ja que se’ns va encarregar fer aquesta activitat uns minuts abans de començar. Aquest factor també va poder influenciar en que en alguns casos les observacions no fossin contundents, i aquesta és una part fàcilment millorable realitzant l’experiment prèviament a la posada en acció a l’aula.