Identificació de punts forts
Estic molt satisfeta de la UD que vam planificar, ja que crec que amb ella vam aplicar molts aprenentatges del màster, com es pot veure en les 3 UD penjades al blog. Vam dissenyar contextos reals (casos reals de persones malaltes) o quasireals (família ficticia que ens demana orientació per entendre l’herència) que guiessin un aprenentatge contextualitzat i multidimensional. En aquestes UD s’aprofita el context per explorar idees prèvies de l’alumnat amb diàlegs i petits redactats que els comprometessin a exposar les seves idees per escrit. Les sessions s’organitzaven preveient explicacions de 10-15minuts (com a molt!) en què hi havia: pràctiques (model d’herència dels cromosomes, absorció de la glucosa als budells, dissecció d’aparell respiratori, pràctica d’indagació d’influència de variables a la capacitat pulmonar mitjançant la construcció d’un espiròmetre…), gestions d’aula que permetien interacció i treball en grup (grups d’experts i altres treballs per parelles i en grup), i activitats d’autorregulació de l’aprenentatge (correcció per parelles, apropiació de criteris d’avaluació, coavaluacions en grups de treball…) i connexions interdisciplinars i multinivell (relació superfície-volum en anatomia, relació del que passa dins la cèl·lula que expressa una proteïna i el fenotip observat en l’individu, càlcul de combinacions d’al·lels en la descendència connectant amb la segregació cromosòmica i combinació en la fecundació, etc.). A la UD de genètica, que és la que hem aplicat, respecte a l’avaluació aquesta ha sigut formativa, a partir de diverses tasques i una entrega grupal amb un pes imporant en la nota, per avaluar un aprenentatge significatiu i competencial; i com que volíem que entenguessin el que se’ls demanava, es va reflexionar amb els alumnes quin contingut hauria de tenir l’entrega perquè fos correcte i es van compartir els criteris d’avaluació del treball. A més, vam donar 3 hores de les sessions per elaborar-lo i ens vam repartir els grups per tutoritzar la seva progressió. En aquesta entrega vam demanar un format obert (infografia, tríptic, pòster, vídeo…) i també els recursos que els donàvem (vídeos, documents escrits…) eren diversificats. Crec que en aquest aspecte realment vam apostar per incloure tot el que vam poder del que havíem après al màster, hem estat obertes tant a metodologies que ens eren noves abans com també hem inclòs les TIC, i hem aplicat models a l’aula (model d’herència amb cromosomes, model d’aparell respiratori...).
De fet, crec que he arribat a aplicar-ho perquè també he mantingut molta activitat reflexiva durant el pràcticum i durant el màster en general, preguntant-me sobre els mètodes i contrastant-los amb les meves vivències d’alumna de secundària, i explorant les noves vivències com a alumna del màster en ser tutoritzada, treballar en un ABP, aprendre en una sessió de física en context… algunes d’aquestes reflexions les vaig expressar participant a l’aula del màster i amb entrades al blog (“Sentir l’aprenentatge diferent segons com s’aprèn”, “Conflictes i càstigs”).
D’altra banda, l’empatia amb els casos personals dels alumnes crec que ha sigut notòria com es pot veure amb les entrades al blog (“El cas d’en Marc”...), i també amb la intervenció a l’aula assistint a alumnes amb dubtes (veure vídeo), motivant a participar els alumnes (veure vídeo), motivant els alumnes a l’autosuperació personal i a la construcció d’autoestima (“El cas d’en marc” i “En Marc, continuació…”). Tot i així, com remarco al segon apartat, sí que crec que encara em queda guanyar més en complicitat amb ells com a grup.
Respecte a la implicació en el centre educatiu, crec que he pogut anar a nombroses reunions i també en activitats del centre. Per exemple, a part de reunions, en una jornada de mostra als pares vaig anar a escoltar i veure els projectes dels alumnes que havia tingut en altres assignatures, implicant-me en un àmbit que no es requeria. Si bé, doncs, m’hi he implicat, també he analitzat de forma crítica l’organització, tal com es va fer palès en el “Diari de recerca, Part 1”, en què en vaig identificar el que comparteixo amb el projecte educatiu (contextualització amb centres d’interès, dipositar confiança en els alumnes...), el que no comparteixo (que s’organitzi de forma que un professor imparteix temari d’altres disciplines), i el que encara necessito més formació per consolidar-ne una opinió personal (les TIC a l’aula, que segueixo investigant-ne aspectes positius i negatius el seu ús en el ciclet i el TFM).
Finalment, identifico una part competencial que he après amb companys i professors de màster, el tutor i molt especialment amb la Rosa: a compartir molt obertament idees i “pensar” conjuntament i en equip recursos didàctics, el qual crec que també és una competència necessària per a la col·laboració entre professors i per a millorar en la pràctica docent.
Anàlisi i identificació d’aspectes a millorar
Si bé, doncs, hi ha una part en la que em sento realitzada, trobo millorables alguns aspectes de la posada en pràctica a l’aula. La relació que he tingut amb els alumnes com a grup crec que a ells els ha sigut ben normal, però per mi ha estat per sota de les meves expectatives. El cas és que per exemple intentava construir un compromís o un pacte amb ells que els demanava responsabilitat “Ens agradaria poder avaluar-vos amb un treball, però és clar, per això haurà de ser molt complet i representar bé el que heu après.” en el qual crec que els beneficiaria i ajudaria a aprendre més i millor. Donat que un dia els alumnes es van portar francament malament, ens vam veure obligades a posar examen i això va trencar bastant el compromís mutu que havíem aconseguit amb els alumnes i el desenvolupament de la UD. A més, ara penso que l’examen en aquell punt de l’aprenentatge era prematur i contraprudent: de fet no havíem arribat a la fase de síntesi i es va reflectir en els resultats de la prova. Per tant, crec que hauria d’haver lluitat més per mantenir el compromís que teníem amb els alumnes, donant més marge a la reflexió abans de prendre una decisió i defensar això mateix davant el tutor (o en el futur, davant un director/a o altra persona).
Durant la visualització de vídeos també m’he adonat que en alguns moments hagués preferit ser més precisa en les indicacions o el vocabulari, ja que malgrat que els alumnes entenien el que els volia comunicar, també vull cultivar l’ús d’un llenguatge precís a les classes de ciències.
Respecte a l’estratègia per demanar atenció als alumnes, vaig variar bastant segons la situació. En alguns moments el nostre silenci activava l’alarma als alumnes i era suficient. Altres vegades, si bé em sento molt incòmode havent de pujar el to de veu, acabava dient alguna cosa més fort. Finalment, he provat estratègies de “descol·locar” els alumnes que han funcionat molt bé per no haver de pujar el to de veu, tot i que eren més de caire individual (un “Ep!” aquí, un “Hola, Lara!” allà, un copet al cap amb un paper a una alumna girada per parlar…). En aquest aspecte he après que s’ha de ser molt creatiu perquè funcioni! De totes formes sento que no he pogut posar realment en pràctica tota l’autoritat de professora ja que en algun moment més crític, on hagués volgut restablir el respecte després d’uns segons, és inevitable que el tutor (amb tota la bona intenció) també demani silenci, de manera que en determinats moments no donava temps a que fos la meva pròpia intervenció la que guiés el procés i em permetés guanyar titularitat pròpia de respecte dels alumnes. És a dir, en determinats moments sentia que el seu respecte era per la presència del tutor i no perquè hagués teixit completament un lligam de respecte i proximitat amb ells, i aquesta és doncs una part en la que vull seguir millorant.
Si bé, doncs, en aquests àmbits m’agradaria millorar, sí que feia conscientment canvis i m’obligava a mantenir una actitud positiva en relació a les situacions difícils, i respectuosa amb els alumnes. Per exemple, la sessió en què es van portar malament no vaig tirar en cap moment la tovallola; i d’altra banda, sempre parava atenció a saludar-los en arribar i marxar o en creuar-me’ls als passadissos, i procurant no jutjar-los sinó escoltar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada